Tyris
En el darrer post vos deia que el dia a Montserrat fou més llarg del que és habitual, i que per raons no massa clares, sols vaig contar-vos la primera part. Ara com a bon profeta caigut en busca del meu perdó vos exposaré quina fou la penitència.
Com sabeu vam entrar al Restaurant Diego de Montserrat amb molta glòria i molt poca pena. Vam demanar unes braves (bones), unes navalles (correctes) i carn de bou a la brasa (massa feta, però per culpa nostra). El despropòsit ens feu demanar per a beure aigua, vi blanc i cervesa.
L’anècdota vingué quan li demanàrem la cervesa al cambrer, d’eixos que saben més per vells que per ofici, sols li diguérem una cosa “per l’amor de Déu que no siga heineken” ell ens va dir ara vos puje una cosa bona. La veritat és que de vegades encara aconsegueix impressionar-me el món de la restauració. El tio ens porta uns gots de la cervesa Tyris però amb cervesa de barril.
Quan vaig veure el color i la bromera li vaig preguntar si allò era Tyris (pregunta retòrica on hi haja perquè allò no era una Tyris ni de conya). Ell ens mira i diu “la conegueu”, jajajjaja estava atrapat l’havíem pillat sense posar-nos ni la birra en la boca. Li vam demanar que portara una Tyris de veritat si és que en tenia. Així doncs vam començar a beure’ns Tyris, cosa que no ens costà molt la veritat.
De la Tyris vos hem de parlar molt i bé, la veritat és que segurament és el post que més agust faig. Cervesa daurada obscura, tèrbola, amb bromera que li costa alçar-se, però que una vegada ben tirada aguanta com toca al got. De sabor suau i delicat, cervesa de blat extraordinàriament ben arrodonida en dolçor i carbonis. No cal que vos diga que per a mi és la millor cervesa artesanal que és fa al País Valencià. Sense cap mena de dubte.
Saborosa, cervesa d’eixes que alimenten i que al mateix temps permet un consum repetitiu (és a dir, que pots estar tota la nit amb la birra a la ma que no es fa ampalagosa). Sorprén el control de l’acidesa que han arribat a aconseguir, Com sabeu les birres artesanals tenen eixe problema, l’acidesa en excés. Sols hi ha una forma de fer que l’acidesa no se’ns menge el sabor de la cervesa i és la d’un control higiènic total. Per als amants de les ,mítiques Paulaner o Franziscaner la Tyris és la vostra birra, no vos enganye. Vos encantarà feta al costat de casa que més podeu demanar.
Doncs com veieu espere que Santa Arnolda puga disculpar el meu pecat, crec que amb la Tyris he pogut pagar els meus pecats, sols espere que pugeu gaudir-la tant com l’hem gaudit nosaltres. La birra s’ho val i vosaltres també.
Veredicte staff Birra i Morro
Artur 4’5/5
Jaume: 3/5 (les navalles estaven més que correctes i la carn estava al punt)
Julio: 4/5
Hui és el dia de continuar dedicant part de les nostres goles a aquest encàrrec diví que ens feu Santa Arnolda. Com sabeu la seua aparició fou per a nosaltres un canvi en la forma d’entendre el món. El nostre sacrifici el fem tan sols per vosaltres (jijijijijj).
Els camins de Santa Arnolda son infinits i inescrutables, ara veureu per què. En les darreres Pasqües, ferem convoi uns quants amics i moguerem a les terres de Tarraco. Allí ens trobarem amb una cantitat ingent de tios i ties amb sotana i caperutxos (fan molta por, almenys a mí), molts tocant tambors, però ni un coco ni una samba.
